Vestigis medievals

Pont de Les Molines

Camí ramader, Cabanyes de pastor (« Orris ») , Talaies

El patrimoni arqueològic d'Eina

A la sortida del poble d'Eina, creat el 1988 pel grup de recerca arqueològica de Cerdanya, el passeig a permès als visitants de descobrir un patrimoni cultural extremament ric. Fins avui, Eina és un dels municipis de Cerdanya que té un dels patrimonis arqueològics més densos.

ALGUNS EXEMPLES : El Dolmen del Pou. Exacavat als anys 1980, aquesta arqueta megalítica (2000 anys A.C.), sense llosa de coberta, ha estat utilitzat dues vegades. S'observarà que al fons,s'han trobat ossaments humans calcinats entre unes lloses horitzontals.

El Dolmen dels Pascarets. Implantat al centre d'un pujol que és una resta de túmul, aquest monument megalític ha lliurat nombroses perles d'esteatita i de pasta de vidre, vestigis de collarets que guarnien el difunt.

Les cabanyes de pastor ("orris")

Una cabanya de pastor (dita abusivament « orri » ) és una antiga instal·lació d'estada en alta i mitjana muntanya. A la Catalunya del Nord, fins a mitjan segle XX el terme « orri » designava en sentit ampli un espai on es muny el bestiar a muntanya, destinant la llet a la producció del formatge.
De resultes d'un contrasentit sobre aquesta expressió i contra tota evidència lingüística, s'ha volgut veure en el terme « orri » una realitat arquitectural i ja no espacial per a designar una cabana, mena de cortal de pedra seca al Conflent.

Trobareu les més belles de les nostres cabanyes de pastor als pobles de Formiguera, La Llaguna o Sant Pere dels Forcats.

La torre de Creu

Cap a la fi del segle IX, l'abadia de Sant Jacme de Jocon, a la comarca occitana del Rasès, va influenciar el comte perquè fes bastir esglésies al Capcir. La idea era de federar les poblacions muntanyenques al voltant dels edificis religiosos. Així Creu va aparèixer per primera vegada el 965 sota el nom de Vil·la Cruce.
Al vilatge encara s'hi vivia al segle XIX, però de xic en xic va ser abandonat en benefici d'altres pobles, més importants. Actualment no resta de Creu més que alguns panys de paret de la torre i de la masia principal així com feixes i els seus murs de suport.

Podreu observar els vestigis de talaies a La Llaguna, Matamala (torre de Creu) o sota Mont-Lluís (Ovença) qui servirent lors du conflit entre l’Aragon et Majorque.

Per a saber-ne més sobre la història de la Torre de Creu

Els ponts "romans" del Galba

Podreu veure, a ran de la carretera D118, els ponts « del Galba». Construïts sobre la via romana que connecta Alet a Llívia, no subsisteix res d'aquesta època, si bé aquesta carretera es va utilitzar i fou mantinguda durant segles.
Els ponts «del Galba» aquests sí que es conserven molt bé. Podem llegir freqüentment «ponts romans» però, baldament construïts amb una tècnica similar, aquests ponts són força més recents.