La Perdiu blanca (Lagopus muta pyrenaica)

perdiu

Els lagopus tenen l'aspecte general de galls fers petits o de faisans. Contràriament a la majoria dels ocells que no en tenen més que dos, les perdius blanques revesteixen tres plomatges en el curs de l'any.

Presentació

A l'hivern, el seu plomatge és blanc pur, llevat de la cua negra que és present en els dos sexes durant tot l'any. Les potes són fortament plomades i fan de raquetes, la qual cosa els facilita la caminada a la neu tova. A l'estiu, els dos sexes són pigallats de taques morenes i negres indefinibles sobre llur part superior. L'abdomen i la vora exterior de les ales són blanquinosos. Les femelles són marcades més grollerament  que els mascles. Els mascles esperen més temps per deixar llur plomatge blanc d'hivern i revestir llur vestimenta nupcial. Aquest termini suplementari comporta un efecte inesperat : una depredació més important dels mascles pels rapaços ja que esdevenen més localitzables, puix que es fonen menys bé en el medi environant que ha canviat mentre que les femelles són quasi invisibles. Els mascles porten a la cara una estria negra que parteix del bec fins a l'ull i una carúncula vermella que corona l'iris. A la tardor, el conjunt del plomatge és grisenc clapejat de blanc al sobre, el sota roman blanquinós. Aquest darrer plomatge és el més breu.

Hàbitat 

L'hàbitat d'hivern és constituït pels pendissos embardissats propers del límit dels arbres, en indrets on la vegetació és aparent sota la neu. Els mascles continuen de freqüentar el medi environant alpestre mentre que les femelles tenen tendència a protegir-se sota el cobert. A la primavera i a la tardor, les perdius blanques llesten paisatges oberts amb vegetació poc abundant, els mascles opten per territoris amb anivellaments rocosos que ofereixen perspectives que els permeten d'exercir una vigilància sobre les femelles i la resta de la banda. Els pollets viuen a les crestes aclarides on troben itineraris de replec en cas de perill.

Comportaments 

La perdiu blanca emigra en bandes en curtes distàncies. Abandonen les altes terres on tenen el costum de niar per a hibernar a les valls o els pujols baixos. Els mascles i les femelles se separen i constitueixen bandes estrictament sexuades. Les bandes es desintegren al començament de la primavera. Els mascles trien llavors territoris que defensen per mitjà de grans crits sorollosos i de caces aèries enèrgiques. El cerimonial en relació amb la defensa del territori és marcat per tota una sèrie de cants elaborats i de vols de demostració que tenen per objectiu d'allunyar els eventuals competidors. En el curs de l'exhibició nupcial, el mascle comença una maniobra d'encerclament de la femella, desplega la cua en ventall i deixa una ala que arrossega a terra. En el mateix moment, fa dilatar-se la carúncula vermella situada damunt l'ull.

Nidificació

Les femelles nien a terra en una depressió poc profunda, guarneixen el niu d'una mica de plomes i de matèries vegetals. Aquest darrer  generalment és col·locat sobre un anivellament rocós nu guarnit d'una mica de vegetació. Com que recerca una certa seguretat contra una eventual agressió vinguda del cel, la femella construeix el niu directament contra la roca. La posta es compon de 7 a 10 ous. La incubació que dura 21 dies és assegurada per la femella sola sense l'ajuda del mascle. Els pollets peluts es comencen a aventurar fora del niu des de l'endemà de l'espellida. Són capaços d'alimentar-se i de volar al cap de 10 dies. L'autonomia total intervé en un termini de 10 a 12 setmanes.

Règim

Els adults són gairebé exclusivament vegetarians, mentre que els pollets tenen un règim animal específic bastant marcat : insectes, aranyes, cargols. El règim principal d'estiu es compon d'una barreja de matèries vegetals tan diverses com els nabius, les baies, els caps de joncs o de canyes o les plantes específiques de l'alta altitud. El règim d'hivern es constitueix la majoria del temps de brotons, de borrons  de bedoll nan, de brotons i de branquillons de salze.

Amenaces 

La "subespècie endèmica catalana" és amenaçada principalment pel desenvolupament de les activitats turístiques hivernals, la construcció d'infraestructures com ara les estacions d'esquí i les telecadires, la creació de les pistes i de les senderes, i els trastorns que se'n deriven, així com per la caça a la callada.